La lluna acarona a glops de llum la mar. L' aigua s' esgarrifa i eleva ones de plaer provocant marees i cicles de fecunditat. Les aigues s' allunyen de les platjes i de la costa...A la terra creixen les llavors i es deixen veure, un esclat de vida les fa resorgir de nou. La nit es disfressa de llum. La foscor s' amaga sota els núvols o bé dormint al escalf de les arrels de arbres centanaris. La lluna 'l' enlluerna fetillera de l' encís...Per molt que s' estimessin mai podrien estar juntes.
martes, 2 de enero de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)