Bombolles d’ aigua suren lleugeres
duen tots els colors d’ arc del cel.
Penso en les pinzellades d’ una suavitat
propera dibuixada en una agraïda pell.
Asseguda en un banc de fusta sota un arbre
de flors liles que desconec el seu nom,
penso en la teves coneixences
i en el que vaig aprenent.
Sé coses de mi que no sabia
d’ un cos que estava ben pres
de sol·litud aïllat de tota tendresa,
ara el teu l’ embolcalla
i de sensacions noves n’és ben replet.
En la foscor de la nit dos cossos
dormen junts, el cor d’ un d’ ells es desperta,
l' altre somriu i es desvetlla
i tots dos s' estimen a caramull
murmuren dolces paraules acompanyades de
carícies tendres i besos de mel.
L’ amor omple tot l’ espai fins i tot
la gata el sent i s’ esplaia, ronronejant.
les pells s’ esborronen, frec a frec
braços i cames entrellaçades
per un moment la felicitat
és absoluta i infinita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario