El vaixell sura en aigües tranquil•les
d’ un Mediterrani generós que
gaudeix de la companyia de viatgers
amants de la mar i de ses illes.
El vent juga amb l’ aigua i li fa pessigolletes
Les ones riuen espurnes d’ escuma blanca
I dibuixen pinzellades de blanc sobre
un blau intens on s’ emmiralla un cel sense núvols.
Nosaltres espectadores d’ aquest miratge extens gaudim rialleres.
El temps aliat no imposa cap ritme si no de viure a caramull l’ instant.
Al cap vespre el cel canvia de color i un to vermellós embelleix
allò que es mira: tot un horitzó complaent
bressol del nostre astre rei que ens omple de llum cada dia.
