miércoles, 8 de agosto de 2012






El vaixell sura en aigües tranquil•les

d’ un Mediterrani generós que

gaudeix de la companyia de viatgers

amants de la mar i de ses illes.

El vent juga amb l’ aigua i li fa pessigolletes

Les ones riuen espurnes d’ escuma blanca

I dibuixen pinzellades de blanc sobre

un blau intens on s’ emmiralla un cel sense núvols.

Nosaltres espectadores d’ aquest miratge extens gaudim rialleres.

El temps aliat no imposa cap ritme si no de viure a caramull l’ instant.

Al cap vespre el cel canvia de color i un to vermellós embelleix

allò que es mira: tot un horitzó complaent

bressol del nostre astre rei que ens omple de llum cada dia.







No hay comentarios: