He dessoterrat el secret pactat amb les pedres blanques
d' aquell primer amor que morí sobtadament.
Amb algues assecades al foc, he encès un foc.
Amb la remor de l' aigua, el cant de les gavines
i el socarrim de la sal, he muntat un ritual
a cau d' onada he murmurat a l' aigua
que s' endugués les cendres en un llit d´algues
Petxines enamorades hi faran el seu niu
4 comentarios:
Les petxines són el cau d'una vida en harmonia que ens amanyaga ens acompanya i ens escalfa.
Disortadament, de vegades s'eberlen, ens deixen despullades i a mercè de les inclemències. LLavors les volem soterrar, però en el fons sabem que poden existir. Si més no en els nostres somnis.
la gent quan passeja per la bora de l' aigua busca petxines buidas, i així tenen a casa una mica de mar, que duu sort i protecció. No és més que un petit tresor que les ones, generoses, ens regalen per poder gaudir de la seva bellesa i presència.
Sentada a les pedres blanques, vora mar, mire l´horitzò on el cel abraça la mar com dos amants eterns... El cel va cobrint-se d´ombra i a l´abraçada de la mar puc veure l´horitzò amb tonalitats infinites...blau cel, blau marí, lila suau, rosa pàlid, roig tendre, roig foc........................... i allà dins, al fons de la meua estimada mar d´Altea, imagine el niu de petxines enamorades de la teua història i imagine un mon d´aigua on les dones peixos son lliures i s´estimen.
I amb la contemplació de la mar, el cel, i l' horitzó las mirades còmplices s' insinúen les petxines s' enamoren, les dones peixos alliberades s'estimen i onades de felicitat s' escampen en el món del somnis desitjats...
Publicar un comentario