sábado, 28 de noviembre de 2009

reflexiones nocturnas


Quien se atreve a juzgar al otro por sus defectos o errores, es que no reconoce ni acepta los propios, o que pertenece al género de la robótica o simplemente al de la estupidez.

La prepotencia crea adeptos ávidos de poder o ambición, envidia a los pobres de espíritu,
incertidumbre al noble, tristeza al frágil, ira al justiciero e ironía al sabio.

La ironía no es más que un mecanismo ante :
la adversidad hacía lo incomprensible, la no actuación de lo evidente, o el temor al conflicto que genera una solución latente.

2 comentarios:

Empar Díez dijo...

Benvinguts els defectes i erros a nosaltres...per que això es senyal d´humanitat. Qui no reconega això, es digne de llàstima.

La prepotència es també una disfressa on s´amaga la covardía.

l´ironía cal emprar-la cap a ´la prepotència.

pepitona dijo...

parlem el mateix lleguatge, i en la distància ens reconeixem.

Sempre són molt ben vingudes les teves paraules, la teva neta ha tingut molta sort, té una bona mestra de valors humans, a part d' una genètica intel.ligent.

Una abraçada