mar de llunes

Cadernera que trobares un escletxa i

sortires de la gàbia

les ales tenies paralitzades

i niaves en un espai petit

tancat de retrets i de paraules

poc amoroses

on covares les teves cries

avui lliures i autosuficients.

Voles en les copes dels arbres

les mes altes i respires llibertat

cantes i et desplaces entre els núvols

i el cel, fents llargues passejades

entre vols i saltirons,

la vida et somriu de nou.

Allà on ets present

deixes el teu segell

un somriure seré

i una mirada lluminosa

Com les nits de Formentera

i l' aigua transparent

I aquell cel ple d’ estels.

que juntes miràvem frec a frec.