de tant veuren's hem
après a estimar-nos.
Quan passo deixa caure
alguna fulla dançant al vent
molt suaument
per saludar-me
a vegades jo l' abraço,
i d' altres l' acorona
la meva ombra,
intercanviem força
per fragilitat
I és a través del silenci
que ens reconeixem
i agraïm de la nostra
presència habitual
del passejos pel parc,
on ell viu i jo camino.
No hay comentarios:
Publicar un comentario