Amistat

Que la mar blava, immensa i infinita, t’encomani el seu esperit lliure, ple d’amor de gratitud i de generositat.

Que l’arena suau, tèbia i clara t’ ofereixi el seu esperit acollidor:
D’ones i petxines que venen i van…
Que les roques arrelades a les profunditats et trametin el seu esperit persistent i de resistència que els hi és encomanat pel seu destí encoratjador.
Que la nostra amistat es perllongui amb els anys amb un esperit lliure ple d’ amor i gratitud com la mar blava, amb un acolliment generós, com l’ arena de la platja i amb la persistència resistent de les roques arrelades a les profunditats marines.
Poso per testimoni la mar, l’arena i les roques ... les nostres aliades en el destí que ens ha predestinat la vida