L' ànima tinc encongida, ones de sang, de plors i de terror gemeguen arreu de les platjes mediterrànees clamen batecs d' ajut, enteniment, soliraditat... remolins d' impotència enfurismats per la indiferència envaeixen la sorra, turbonades de injústicies arrosseguen el que troben, cases, baixells..."escolteu la mar, sortiu de les vostres cases, i atureu amb les vostres veus amigues l' encegament de l 'odi dels misarables poderosos" ...en nom de la mentida justifiquen el terror, no deixeu que mori i pateixi un poble que fins i tot neguen la seva identitat. La mediterrànea avui està de dol, un cel ennegrit l' acompanya, i la pluja planydera no para de llagrimejar, perquè tanta misèria humana que no para de fer mal.
1 comentario:
Moltes ànimes hi han encongides...i moltes mans lligades també!!! Als carrers s´alcen veus contra tant de terror, tanta sang, tanta destrucció. Però, no està a les mans de la gent que crida aturar l´odi dels poderosos. Per què l´odi dels poderosos pot ser no sols es odi. Quasi amb tota seguretat darrere l´aparador públic de " mort al terrorisme ", hi hà la intenció d´aconseguir mes poder, mes diners... Als despatxos dels governants...PARAULES...res més. A l´aparador públic...TEATRE...res més. Cal no enotjar al poderós...Cal disfressar-se i romandre al seu costat. Cal participar als actuals i propers negocis. A l´hombra. Amb carassa. Amb... Per que després de la destrucció...RECONSTRUCCIÓ. Mes diners per als de sempre.
Nana
Publicar un comentario