martes, 25 de agosto de 2009

Instantànea visual nocturna


La mirada per un instant, s'impregnà de la bellesa adormida
no gosà fer cap soroll, per no trencar l' encanteri visual.
En la penombra de la nit sense lluna, la imatge restà en el vitrall,
humitejat per l'emoció captada, el silenci i la nit es feren còmplices
i amanyagaren la son, perquè aquella nit d'anorança festegés amb lloança
el sentit creatiu d' escolpir amb els ulls l'encís de contemplarla.

El silenci gaudí com a espectador, la nit l' acompanyava, i l' inconscient
desvetllat es permeté somnis agosserats de fantasies entremeliades.

A trenc d' alba, la timidesa prengué les formes adecuades, i un tel de sentit comú
retornà la mirada a la realitat quotidiana
i el desig s'apaivagà i s'esmunyí com la boira
o el fum... la claror d'un dia calorós d' estiu
la convidà a llevar-se, i l' encís de nit romangué
en el món dels somnis perduts

2 comentarios:

Empar Díez dijo...

Gaudint com sempre dels teus escrits...aquest m´arriba´t especialment. Pot ser el raconet fotogràfic que l´il.lustra...Si, pot ser. Hi hà a Denia un lloc semblant, om m´he perdut de vegades i m´he diexa´t portar pels meus sentits. La poesia de les teues paraules, amb diferents matisos, tonalitats i entorn...també em van bé per definir alguna estança allí.

pepitona dijo...

La sensibilitat ens fa còmplices en les vivències, com la mar i també les paraules, deixe'm que flueixin com els sentits, el desitjos i els somnis, on la llibertat no troba límits ni fronteres.