Miro el buit

Miro el buit i li dic xiuxiuejant fluixet:

és temps d'estimar-nos

ara més que mai

ningú ho fará millor que nosaltres.

L'amor té altres portes

i finestres amb paissatges bonics.

Però ara és temps d'entrar a dins

perquè fora fa massa fred.

Els sentits perden protagonisme

la intensitat es troba en cada batec,

en cada abraçada, en el regalim de 

llàgrimes encomanadisses

i en les paraules que desborden complicitat, 

en persones que porten el cor a les mans

i també en els seus ulls riallers

que brillen com estels a la nit

en un cel d' allò més seré i bonic.